MÀGIA AL JARDÍ

Quan m’ ennuega la tristor

i m’ aclapara  la nostàlgia

deixo que cada flor

faci una mica de màgia.

               El vent sacseja la mimosa

            i la mil·lenària olivera

  saluda majestuosa

                                      a l’entranyable figuera.

    

 S’enfilen les roses per les gelosies

                 i  tulipes, jacints,  

                   anemones i alegries

                                  s’escampen com un  tapis

           simulant un paradís.

                       L’ ocell de cant deliciós

  anima a ballar a les flors;

el ciclamen  convida  a la gardènia...

la fúcsia a la petúnia...

Fins i tot un borinot

que es gronxa en un petit brot

        de la mà d’una abella

dansa la dansa més bella

                     i van caient les llavors.

      Palmeres, bambús..
 tan exòtiques!

                sedueixen la menta i el romaní...

medicinals i aromàtiques.
I des de la tanca, el gessamí

encisat per l’almesqui

els nenúfars vol embruixar!

convertint-los en roses de pitiminí,
perquè enveja que son aquàtiques!!!

     

        ...però jo, no el penso deixar!